Capgrossos a l'Argentina

Hem passat la nit al mini-camping (sense dutxes perquè no hi ha aigua a la zona) del P.N.

Un Choique (Nyandú) amb les cries

Aquí els “Stops” estan traduïts.

La distància entre el P.N. Monte León i Río Gallegos no és massa gran, uns 200 km., però per anar al Cabo Vírgenes, on s’acaba l’Argentina continental, n’hi ha uns 130 de “ripio” (que després s’han de fer de tornada) el que vol dir que el dia també ha estat llarg però ha valgut la pena, perquè la pingüinera que hi ha al Cabo Vírgenes és la més gran de les que hem vist, a part d’arribar al km. 0 de la RN40, un dels trajectes mítics d’Amèrica del Sud.

Els pingüins solters van en grup

Després de la tempesta...

Després d’esmorzar ens dirigim cap al M.N., l’obren a les 9 i és gratuït, el camí éstà una mica malament.

Guanacos camí del Parc

El Monument és un antiquíssim bosc d’araucàries petrificades impressionants, d’unes proporcions semblants a les de les sequoies, el paisatge però no és tan bonic com el de Sarmiento.

Dues famílies de guanacos

Un cop feta la visita hem de refer els 50 km de “ripio” fins a la RN3 per continuar el viatge cap al P.N. Monte León on veiem una pingüinera més gran que la de Península Valdés i una petita colònia de lleons marins.

Així m’agrada, fent cas als avisos.

També hi ha la Illa de Monte León, abans anomenada Illa del Guano, perquè d’allí en varen treure durant anys. Hi ha colònies d’aus, principalment Corbs Marins. El que no es va deixar veure va ser el puma, diuen que “haberlos, haylos”.